I am the Resurrection and the Life (i)
I am the things that stay, and those that flow.
I am the husband and the wife
And the victim and the sacrificial knife
I am the fire, and the butter also.
--- (Sense títol)
Sóc jo la resurrecció i la vida (i)
Sóc jo les coses que romanen, i aquelles que flueixen.
Sóc jo el marit i l'esposa
I la víctima i el ganivet sacrifical
Sóc jo el foc, i la mantega també.
(Fair copy, untitled, in black ink, unpublished)
Exeqy (I)
Persistent lovers will repair
(in time) to my suburban tomb,
A pilgrimage, when I become
A local deity of love,
And pious vows and votive prayer
Shall hover in my sacred grove
Sustained on that Italian air.
When my athletic marble form
Forever lithe, forever young,
With graceful garlands shall be hung
And flowers of deflowered maids;
The cordial flame keeps me warm,
A bloodless shade among the shades
Doing no good, nor yet much harm.
While the melodious fountain falls
(Carved by the cunning Bolognese)
The Adepts intwine beneath the trees
In sacramental exercise.
They terminate the festivals
With an invariable surprise
The fireworks, or an Austrian waltz.
But if, more violent, more profound,
One soul, disdainful, or disdained,
Come, his shadowed beauty stained
With colours of the withered year,
Self-immolating on the Mound
Upon the crisis, hear
A breathless chuckle underground.
Exeqy (I)
Amants persistents repararan
(a temps) cap a la meva tomba suburbana,
Un pelegrinatge quan em converteixi
En una deïtat local d'amor,
I juraments piadosos i una oració votiva
Se situïn al meu bosc sagrat
Sostingudes en aquell aire italià.
Quan la meva forma atlètica de marbre
Sempre esvelta, sempre jove,
Serà penjada amb garlandes gracioses
I flors de minyones desflorades;
La flama cordial em manté calent,
Una ombra incruenta per damunt ombres
No fent pas cap bé, ni tampoc molt mal.
Mentre la font melodiosa fa cascades
(Tallada per l'astúcia de Bolognese)
Els adeptes s'entrellacen sota els arbres
En un exercici sacramental.
Ells acaben els festivals
Amb una sorpresa invariable
Els focs artificials, o un vals Austríac.
Però si, més violent, més profund,
Una ànima, sentit d'un fàstic, o sentir-se fet un fàstic,
Va, la seva bellesa ombrejada embrutada
Amb colors de l'any marcit,
Immolant-se a si mateix al Monticle
Després de la crisi, escolta
Un riure subterrani i sense alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada