El condemnat
A Julián Grimau
Em mataran demà, quan apuntarà l'alba,
quan es despartaran els ocells encantats.
I la por de la por dels sinistres soldats
no empal·lidirà més la meva galta balba.
El sol, embolcallat entre núvols de malva,
sobtarà els campanars de les mortes ciutats.
Quina pena tindran la rosella i els prats
quan el foc haurà clos la mirada bivalva?
Vull que juguis amb l'aigua i contemplis els tanys,
eterna adolescent, entre els dies i els anys.
Si em desenterren mai, em desfaràs les cordes.
Oblida aquests estranys i llurs veus monocordes.
Vull que tinguis un fill. I, si encara em recordes,
vull que porti el meu nom ignorat dels companys.
Emili Granier-Barrera
Paraules de combat (Caracas, 1964)
Poesia catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada