Entrades populars

dijous, 2 d’agost del 2012

Primera entrada - encertar o fallar

Avui és un dia estrany. Des de tres mesos que vaig començar i intentar escriure en català - que no és l'idioma natiu meu, òbviament. Però m'atraveix de fer-ho de totes maneres.
Fins i tot, supos que és un pas més enllà, perquè faig un conte que tinc a dins.

Sóc escriptora, per molt més temps que puc recordar. Jo sempre escrivia en alemany i en anglès, amb el temps vaig començar barrejar els idiomes en poemes, però el més que estic escrivint és escriure contes tipus relats curts, i ara aquest conte va ser nascut el català perquè visc aquí, a les illes. I com que la primera peça d'aquesta història va néixer en el terreny d'un joc d'un curs de català C1, no per al curs mateix, però el petit nucli primer va ser part d'un exercici que havia creat per a mi mateixa per veure si podia expressar el que volia en català com a preparació a l'examen ... l'examen d'aquest curs C1 vaig fallar gràcies a fallar el darrer part de la redacció. Fotre. Bé, quin mal rotllo i una decepció, però tenia objectius diferents.

En aquestes dies quasi no vaig dormir gairebé més que 3 hores a la nit, però escriure, pensar, buscar paraules, escriure més. Va ser una etapa molt important en la meva vida ja que jo no havia escrit en uns 8 anys més o menys i, per descomptat que havia de ser l'idioma que estava aprenent. Però això és només la meva personalitat i que sóc una persona molt estrambotica. Aquesta és la manera que sóc, sempre a la recerca d'una pujada d'adrenalina, necessit obstacles, nous països, nous llenguatges, noves coses de superar de nou. Un nou repte. Escrivint en anglès hagués estat massa fàcil de manejar.

Però és clar. El meu domini de català no està perfecte, ho sé.

Com a estranyer, a vegades, és molt dificil trobar una persona que té ganes per a llegir el teu conte, més encara si està mig acabat, menys ganes encara ténen si està dificil a llegir degut a les errades i menys encara si no és el tipus de conte que li agrada llegir. Per això pensava que no seria mal pensat de penjar-lo en un bloc i a veure com estiguin les reaccions.

Per això us volia demanar simplement que em corregeixi els meus pitjors errors ... o em diuen que no es pot dir això o allò ja estic disposada per acabar la història d'una manera o altra. Sé que el meu llenguatge és inocrrecte en el sentit que hi ha altres expressions en català per exemple que en anglès. Per això us agraix si em poden corregir en un esforç unificat.

És veritat, estic una mica obsessionada amb això... Potser és una bogeria, exagerada i un viatge petit d'ego.

Vull contar-vos una història, que ha estat criant a dins de mi i la qual necessita veure la llum del dia. Però em disculpeu si no compleix amb les lleis de la gramàtica, aquí i allà, inconscient.

Potser és tot això junt, i a més és encertar o fallar, però estic disposada a intentar-ho de totes maneres.

L'únic que falta ara és dir-vos que es tracta d'una història que es va inspirar enmig de la meva pròpia vida, l'altra meitat prové de la pel·lícula "Trainspotting", "Shallow Grave", llegir molt de Shakespeare, sinó també els escrits de George Orwell, veure massa pel · lícules negres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada