A la recerca de les paraules adequades o Perquè m'encanta ser políticament incorrecte

Estic encara escrivint paraules i més paraules, i poc a poc es converteix en el conte. La veritat és que el conte està escrit però l'estic repassant i tinc un problema molt greu: Em falten els mots familiars per un drogoaddicte, l'heroïna, unes paraules més que s'utilitza en aquest entorn.

Abans pensava que això es resoldrà amb un diccionari d'ús col·loquial... però no és tan fàcil. Després d'haver agafat quasi cada llibre, cada diccionari, consultat cada pàgina d'internet relacionat, puc dir que aquestos mots són paraules famtomas. No hi són, enlloc.

És clar. Jo podria anar el camí més senzill i utilizar el català standard però és una cosa d'autenticitat. Per a mi, són dues coses al mateix moment: 1 - l'autenticitat. Perquè un drogoaddicte parla en una manera que és different. Sí que té un carrer argot "street jargon", i és això que necessito perquè el conte està escrit en primera persona.  Sense el argot en català el conte perd molt de la seva força, autenticitat i immediatesa.
2 - no m'agrada gens ser "politicament correcte". En l'intent de convertir la nostra llengua en quelcom suau i non-ofensiu, els politics, funcionaris realment destrueixen la precisió del idioma.

Prefereixo ser políticament incorrecte. No només aquí, sinó també en la vida real. Sóm més humans i més precisos quan utilitzem mots reals que uns mots artefacts. Prefereixo anomenar un cavall un cavall, un junkie un junkie i un assassí un assassí.

Si em podeu ajudar, si us plau feu-ho.