Viure al segle equivocat – la renaixença de l’època de l’esclavitud i del feudalisme

Benvingut de nou a l'esclavitud i de nou a una època del feudalisme. Adéu llibertat d'expressió. Bé, encara pots dir la teva opinió però ningú vol escoltar el que has de dir - i bé, més val que et calles per si de cas...

Crec que no hi ha cap manera més que podem amagar el lleig monstre que apareix a la nostra festa tots els dies. La mescla? Polítics corruptes per tot arreu, alguns banquers i homes de negocis realment setciències i molt autèntics. Bé, hem de dir que ens fan saber que mos hem de aguantar amb menys del salari mínim... es clar, es tot per culpa de la puta crisi. No senyors... No ho és! És culpa dels senyors polítics idiotes, dels homes de negocis que pretenen com no hagi un altre remei que retallar més el sous dels que tenen el més petit sous de tots, és a dir els treballadors.

 

Home, ara mateix crec que m’he equivocat. Em sembla com si fos pogués sentir la Marie-Antoinette de França que tenia la idea genial qui deia quan li demanaven que hagin de fer els pobres quan no tenen pa... deia “que home, ells haurien de menjar pastissos”... Quina panda de idiotes i hipòcrites!!! Mai sobreviurien amb uns 645€ al mes, ni somniar que seria menys!!!

Uf... Veig monstres, persones amb dues cares, amb realment dits llargs i enganxosos ... i què és el que nos queda? Per a la gent, la gent corrent, les persones que aspiren a trobar una feina, enmig de tota aquesta agitació, enmig de la suposada crisi – veig la renaixença d’una època nova de pseudo liberalisme i de l’esclavitud, del feudalisme, poc dissimulat.

Els treballadors, els oficials, els amb uns graus universitaris, ells que no tenen sous, bàsicament: ells serveixen, bàsicament, com a farratge per a la indústria. I la indústria sap bé que ara és un bon moment de dir... "no podem permetre'ns per pagar sous adequats"... Quina llàstima!!! Quina mentida de mala llet!!! Quina merda de mentida!!! Així que es calcula que un sous mínim de 645€ per un treballador per mes (i possiblement càrrecs familiars, no es diu més famílies,  no que són càrrecs familiars)... que un sous de 645€ encara no estigui prou baix, ni prou plebeu pel que fa als senyors polítics, així que creguin  en pot retallar més. I cada dia el marge que els queda per viure està abaixat més i sembla més efímer fins que ... fins que queden quasi a la vora d’un abisme.

 

 

I és clar, avui en dia pots comptar-te feliç si has trobat una feina, no importa quina. Bé. Però no tothom té tanta sort. Si tu no en tens, és a dir una feina, bé, llavors hi ha un altre problema, gran problema realment. Solia viure amb la idea que com més aprenguis, més probable que vagis a trobar una feina que encaixa amb la teva qualificació. No obstant això, això deixà de ser cert fa molt de temps. Per cert.

Així que al final, si es pot reprendre, tenim un estat de coses que és de merda que ens envolta. Els preus de les coses i els serveis més bàsics són fotudament galopant, així com la quantitat de treball extra que vostè està disposat a fer perquè - si vostè té una feina - es la única manera de mantenir-la en totes les circumstàncies. Si no té un, llavors, que és la paraula clau de seguir lluitant, i la vida es converteix en una cosa en la qual els números regnen la teva vida. Quants dies ? ... fins que reps una petita quantitat de sous per alimentar la família. Quants dies ? ... fins endesa apaguen la llum, el telèfon, el propietari d'una casa et treu a puntades. És un veritable desastre. I a més, és vergonyós. No hi ha cap persona qui fa publicitat sobre aquest tema. Tothom es calla. Em sembla que això hagi de ser un relicte de l’era de Franco.

O el que sigui... por, pura i dura por.

 

 

Mentrestant, els polítics segueixen omplir-se les butxaques i es pixen de rialles perquè bàsicament ningú els aturi, així que poden fer el que els dona la gana. Doncs, veiem que els polítics semblen ser capaç de poder sortir-ne de qualsevol situació. I si dic qualsevol cosa, em refereixo a qualsevol cosa. L'aplicació de la llei només sembla aplicar-se a les persones com tu i jo. Moment fatal per als revolucionaris, igual temps durs per als idealistes.

Estic tan cansada d'aquesta merda. La merda dels polítics, la merda creada per la perduda dels valors més fonamentals com honradesa, coratge, temprança, perseverança, voluntat, caritat i dignitat. Igual cansada de la merda que ho hem de patir sense possibilitat de sortir-ne. Ja és hora per al canvi. Per un canvi autèntic.

 

Creu-me, jo mai he estat una persona política. Però jo no necessito cap de les parts, ja sigui d'esquerra o sigui que la dreta (però, si alguna vegada jo hagués de triar una de les parts, sens dubte jo optaria pels d'esquerra en lloc de la dreta), per a saber què alguna cosa sigui tan realment i veritablement malament en aquest món, una peça que bàsicament no encaixa en aquest mosaic de la vida. Aquesta partida és una merda. Em pareix com si fos una partida de monopoli, ben injusta, on els polítics ja s’han enriquits omplint-se les butxaques amb tot els sous, amb la targeta que permet “no anar-hi a la presó”, i tenir tot els edificis dels carrers més cars. Això fan igual com les grans caps de les empreses i els homes de negoci. I la resta, els treballadors, els oficials, estudiants, gent a l’atur, administratius, oficials, mestres, immigrants, dissidents... tots són els plebeus. Carn per als canons. Tolerats al millor cas, i només bons si treballen, paguen els seus impostos, i millor que es callin.

Si vostè treballa, vostè ha de fer un compte del mes la mateixa manera que la gent al carrer. Si vostè està sense feina, es veuen obligats a fer gairebé qualsevol cosa per tornar a treballar. I això és una veritat intrínseca d'aquest segle 21. És tot una farsa.

Tot el que fas per continuar treballant per als oligarques és finançar aquest sistema corrupte i malvat. Estic tan cansada d'això.

Quants de més retallades estem disposats a patir? Quants de més polítics més imbècils, més idiotes, més lladres, més corruptes i més inútils estem disposats a portar a l'esquena col·lectivament? Quants de més reis, i imputades infantes reals, quants de més idiotes hagin de seguir a dir-nos que la crisi passarà ben aviat, mentre en realitat, només estiguin a l’espera per empitjorar les coses? Jo, per la meva part. Estic farta de debò.

Quantes de més mentides és vostè – sí, vostè, llegint-me - disposat a seguir escoltar?

Al moment que prenc un planol d'Europa, hi veig que per tot arreu n'hi ha aixecaments, a Turquia, a Grècia, a altres païssos i també a Espanya, i saps què? Això m'agrada. M'agrada el fet que la gent poc a poc comença tenir aquesta sensació que ja n'hi ha prou.

Per a mi, tot aquest tema és un complex que veig des de fa mesos i això pot ser semblant d’un emocional singlot però al cap i a la fi realment crec que si no anem amb compte, ben aviat ens adonarem què aquest segle seria el més fotut de tot el temps.

Charles Bukowski va dir

“You know my old saying, "Slavery was never abolished, it was only extended to include all the colors."

And what hurts is the steadily diminishing humanity of those fighting to hold jobs they don't want but fear the alternative worse. People simply empty out. They are bodies with fearful and obedient minds. The color leaves the eye. The voice becomes ugly. And the body. The hair. The fingernails. The shoes. Everything does.

As a young man I could not believe that people could give their lives over to those conditions. As an old man, I still can't believe it. What do they do it for? Sex? TV? An automobile on monthly payments? Or children? Children who are just going to do the same things that they did?

Early on, when I was quite young and going from job to job I was foolish enough to sometimes speak to my fellow workers: "Hey, the boss can come in here at any moment and lay all of us off, just like that, don't you realize that?"

They would just look at me. I was posing something that they didn't want to enter their minds.“

Crec que Bukovski va encertar amb això. La culpa té obediència i por del canvi necessari.

Tot aquest tema mereix més que aquest article tan ràpidament escrit, però veig que per tot arreu la gent amb un bon cap que està igual farta que jo, això és un senyal que el món està a punt de canviar. Esper que tinguem sort i ens moguem en la bona dirección – sense retornar a l’esclavitud i la Roma Àntic.