Val més matar un home que perdre un bon costum de Miquel Giménez

Com ja sabeu sóc una lectora una mica gandula o diguem-ne tinc la tendència de perdre l'interès en un llibre molt sovint quan la rapidesa del començament es redueix o la trama em sembla poc lògica etc. etc.
Quan vaig veure aquest llibre amb només 119 pàgines i capítols ben curts, vaig pensar, a veure si pugui establer un trama bastant complicat com que és una novel·la negra com es nota del títol m'ho crec.
Es tracta d'un crim en un lloc bastant rural. Una noia ha estat matat d'una manera que s'assembla una mort quasi natural però hi ha indicis que no és el que sembla.

La cosa que més m'ha agradat d'aquest llibre és la irreverència de senyora Dolors, una cuinera jubilada que s'estima llegir llibres de crim, i el seu nebot Roger "fent el paperina" (això diu la seva tieta), un metge, solter, i una mica "gata maula". Tot sembla molt ben observat fins que la versemblança dels personatges meticulosament retraçats encaixa al món petit d'un escenari rural i així estableix la plena riquesa de la vida. També l'ús del català col·loquial sense perdre ni un minut per explicacions fa molt goig. És un llibre molt viu, molt entenedor, al·lusiu i una mica irònic de vegades. En anglès diria una mica "tongue in cheek". L'autor coneix la gent molt bé. Sap bé com es comporten en quin moment i de debò és un plaer llegir aquest llibre.

Però no vol dir que sigui un llibre gaire fàcil. És un llibre que té les pròpies regles i és d'un teixit molt dens.

El que més m'ha sorprès era que (inconscientment segur!) vaig trigar haver d'acabar aquest llibre com m'he agradat tant enfonsar-me dins els seu petit món, els seus personatges i la trama. És un món molt ric en el qual l'autor ens segresta.

Quin misteri té el sinistre mas de Cal Mort? Quin fil hàgim d'agafar per no perdre'ns dins el misteri?
Un verí que no es pot identificar. Una jove que desapareix, i una biblioteca molt privada.

La trama té a veure amb gent que no tenen límits. No vull dir res més per no arruïnar el suspens per a ells que volen llegir aquest petit llibre que segurament és molt recomanable.

"Al metge, al capellà i al lletrat, cal parlar-los clar, cony!"

Ras i curt.
I boníssim.

No dic per agradar a ningú però per a mi, aquest llibre realment és una preciositat.

Realment no crec que molta gent em llegirà aquest bloc. Doncs, si t'ha agradat aquesta ressenya o qualsevol altra que vaig fer, ajuda'm difondre-la si us plau. Comparteix-la per les xarxes socials. Moltes gràcies!
Fins a la propera!