Orsai - de Jordi de Manuel

Un altre llibre que he llegit durant aquest estiu era una col·lecció de relats breus d'en Jordi de Manuel, al qual he tingut el plaer de conèixer durant un curset fantàstic de la Universitat de Barcelona (Els Juliols), a què vaig gaudir d’assistir.

En primer lloc, he d'admetre que, com a adulta, no trob el futbol gaire interessant, malgrat que vaig jugar a futbol-hi com a portera i com a davantera esquerra quan era una  nena i vivia en un barri on el futbol i el basquetbol eren molt populars i de fet els únics jocs a què podies jugar. No obstant això, he de dir que "Orsai" m'ha sorprès pel seu enorme poder de transmetre la passió pel futbol, cosa que probablement només els homes poden entendre pel que fa a tota la fascinació que envolta la pilota. Doncs, sigui com sigui, aquest llibre ha aconseguit un miracle. M'ha segrestat en un univers que no coneixia abans realment amb aquesta profunditat i m'ha encantat.

De Manuel ens aproxima a la consistència d'aquest univers: és un submón amb les seves lleis, i, per descomptat, amb totes les seves absurditats. L’autor ens presenta uns personatges ben bojos o almenys estrambòtics i de vegades força normals. Els protagonistes sempre tenen a veure amb l'esfèric (una nova paraula que vaig aprendre, ha!). De vegades els futbolistes es converteixen en animals de la selva, en panteres, quasi tan elegants com un felí, almenys pel color negre, i es mouen molt àgilment.

De vegades surt una escena que només es pot materialitzar en aquest àmbit del cultisme total al futbol. És a dir, el recull parla dels talents prodigiosos, dels jugadors que guanyen un sou que fa enveja. Tot el recull et fa immergir totalment en el món del futbol. Això pot incloure un futbolista a qui fan mal els guants fins al punt que els dits poden estar afectats d’urticària, o un cercatalents que persegueix una pista fins a la jungla per trobar un nou talent que viu en un poble molt allunyat de qualsevol civilització.

Però, i això fa aquest recull realment especial, mai falta una mica d'humor que oscil·la entre les línies dels contes i fa lleugeres les frases d'una alta tensió deguda al fet que el futbol és un negoci amb molts diners al darrere.

L’estil dels relats es caracteritza per una prosa molt clara, molt neta; a més, és directament treta de la vida i és molt viva. El focus és la naturalitat i una vista quasi voyeurista, dissecadora, sense filtrar, i de vegades també crítica amb el món del futbol.

 

Un dels relats que més m'ha agradat és el que explica com un professor de matemàtiques dóna a la seva classe una tasca per calcular el coeficient entre el sou d'un treballador i el d'un futbolista professional. És una manera de dirigir la simpatia directament al professor a través d'una cortina de fum que ha sigut llestament implementada. Però no és l'únic relat que m'ha sorprès. L'altra narració una mica boja tractava d’un pres que explica la seva història que deriva del seu amor impetuós pel futbol. Tots són casos una mica absurds, una mica estrambòtics, i de vegades també una mica nostàlgics, i és per això que m'encanta aquest recull. Altres històries tenen un experiment de clonatge (per conservar un cert talent d’un futbolista estimat) com a base; unes altres, el futbol com a fetitxe sexual, o parlen de l’admiració i del cultisme arran del futbol. Tots els relats es poden llegir independentment l'un de l’altre.

En resum, és un recull on tothom pot trobar una història de futbol. De vegades la mirada està fixada en el present, una mica també en el passat, o mirant al futur, amb pinzellades de ciència-ficció. Són contes rodons, així com va dir el famós futbolista i entrenador Sepp Herberger: “das Runde muss in das Eckige”, o en català “l'esfèric s'ha de ficar al rectangle”.

Ara pots desllaçar els nusos dels cordons i treure't les sabates, el tricot, la samarreta, i els pantalons curts. Temps per a dutxar-se. Fa olor de futbol. I és una olor agradable.