Basicament és un desequilibri entre govern (com a fusió de llegislativa, executiva, judicativa) i ciutadania. Per què no és pot permetre registrar accions (o violacions de drets fonamentals) de la policia si es veuen? Per què no és permès de qüestionar la impunitat de l'executiva? Per què pot ser que els polítics del govern són quasi inaccessible, igual que l'executiva (policia, militars) mentrestant els ciutadans ni tenen dret per fer-se escoltar, ni tenen dret per defendre's quan es calgui.
Al meu entender això és res però un desequilibri insuportable, un gegant pas enrere, un regres al sistema del feudalisme.
Aquesta llei és un frau, una farsa, una cortina de fum per a justificar i cementar alhora artificialment el desbalanç del poder. L'argument que fos per a garantitzar la convivència no és valid perquè convivència és un term de mutualitat. Però amb aquesta llei estableix tanta desigualtat que sigui ridícul de parlar de convivència. Convivència només existeix entre partners equivalents, o sigui partners amb els mateixos drets. Això, aquest opció, s'elimina amb aquesta llei, és a dir, aquesta llei porta la democràcia "ad absurdum". Democràcia - aquest sistema de separar llegislativa, executiva i judicativa, el que és fonamental per a una democràcia, no existeix més. Montesquieu va escriure-ho en la seva defensa de "L'esprit des loix" (1784), una obra que era indexada i pertant prohibida per l'Església Catòlica però la qual subratlla estrictament la importància de la separació de poders.
Serem francs, aquesta llei és una llei és només valorosa, convenient i saludable per a aquest conjunt de governants farts d'escoltar crits de la indignació sobre la seva incompetència, per silenciar i per mordassar els oponents polítics, l'oposició fora del parlament i la massa crítica. Personalment veig que Espanya s'allunya més i més d'un sistema estatal que es pot anomenar democràtic.
Una cosa que m'havia inquietat era la senzillesa amb la qual aquesta llei era aprovada. Com si fos normal. I això és clarament un senyal que la democràcia està en perill.
No vull complicar-me massa la vida, no vull infringir la llei, però igual no vull acceptar aquesta mordassa, i ser una veu emmudida. Tampoc voldria acabar en un lloc on no puc escriure, on no puc queixar-me de tota la merda que està passant. Ara mateix, amb sang freda, no sóc covarda, però tenint en compte que aquests són temps durs i super dificils per a les forces oposicionals, s'ha d'actuar amb prudència i em convé de dir-vos això:
Si teniu contacte amb advocats o llicenciats en dret, a mi m'agradaria saber si aquesta llei realment serà aplicable o si possiblement violi drets fonamentals humans així que es podria apel·lar al tribunal internacional de La Haie. Em sembla que seria el pas més lògic per fer.
La veritat és que m'he quedat bocaoberta amb aquesta llei.
És com si fos Franco mai no s'hagués mort.
Ni l'any 1975.
Ni ara.
Però no hem d'afluixar ara. Això és una estafa. Drets fonamentals són fonamentals perquè són bàsics, com per exemple:- llibertat d'expressió
- llibertat d'assemblea
- etc. etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada