Nora Albert - Mots i brases (2003) una tria personal

De vegades sol passar que només llegeixes una poeta, justament tan bon punt i quan et cal llegir-la. A mi m'ha passat un munt de vegades, i per tant sóc convençuda de que hi ha una llei universal darrere, fins i tot que sempre és així. Abans havia llegit "Tentacles de cel" de na Nora Albert, i fa molt poquet temps que vaig llegir la seva obra de l'any 2003 "Mots i brases" i "Calç i memòria" (2009). M'ha fascinat "Mots i brases".

Na Nora Albert té una veu poètica inimitable, la seva poesia t'agafa, vull dir, ella mateixa forma la llengua com si fos fang. I amb un aire molt calent fa que els mots es tornen brases. La seva poesia és foc, i desig, i testimoni d'una busqueda d'una vida viscuda, una vida intensa, una vida amb brasa.

Nora Albert no empra molts mots. Més aviat és minimalista. Tan sols empra els mots que cal emprar, ni un mot més. Esper que l'espelma t'agafi.

He seleccionat tres poemes que m'han agradat especialment.
1)

Besar l'encís 

al caire d'un volcà: 

dolça badia.

2)

Estels fugaços,

rebels incandescències:

Ícars eterns. 

3) (extract de Febrer enfebrat o orfebre, pt. 2)

Posseix-me com
l'escuma la roca.
Amb l'onada nua i ondulant
fes-me teva altre cop.
Dins el silenci ocre de
la tarda
em doblegaré davant la
humilitat de l'olivera.
Encesa per la terra roja
em deixaré endur
per tu sense temença.
El primer estel, vora la lluna,
m'anuncia
les constel·lacions
                      s
                        i
                       n
                   u
                      o
                    s
                 e
                   s
                                                del teu cos.