T.S. Eliot The Waste Land - The Fire Sermon III. El sermó del foc.

III. THE FIRE SERMON The river’s tent is broken: the last fingers of leaf Clutch and sink into the wet bank. The wind Crosses the brown land, unheard. The nymphs are departed.  175 Sweet Thames, run softly, till I end my song. The river bears no empty bottles, sandwich papers, Silk handkerchiefs, cardboard boxes, cigarette ends Or other testimony of summer nights. The nymphs are departed. And their friends, the loitering heirs of city directors;  180 Departed, have left no addresses. By the waters of Leman I sat down and wept… Sweet Thames, run softly till I end my song, Sweet Thames, run softly, for I speak not loud or long. But at my back in a cold blast I hear  185 The rattle of the bones, and chuckle spread from ear to ear. A rat crept softly through the vegetation Dragging its slimy belly on the bank While I was fishing in the dull canal On a winter evening round behind the gashouse.  190 Musing upon the king my brother’s wreck And on the king my father’s death before him. White bodies naked on the low damp ground And bones cast in a little low dry garret, Rattled by the rat’s foot only, year to year.  195 But at my back from time to time I hear The sound of horns and motors, which shall bring Sweeney to Mrs. Porter in the spring. O the moon shone bright on Mrs. Porter And on her daughter  200 They wash their feet in soda water Et, O ces voix d’enfants, chantant dans la coupole! Twit twit twit Jug jug jug jug jug jug So rudely forc’d.  205 Tereu Unreal City Under the brown fog of a winter noon Mr Eugenides, the Smyrna merchant Unshaven, with a pocket full of currants  210 C. i. f. London: documents at sight, Asked me in demotic French To luncheon at the Cannon Street Hotel Followed by a week-end at the Metropole. At the violet hour, when the eyes and back  215 Turn upward from the desk, when the human engine waits Like a taxi throbbing waiting, I Tiresias, though blind, throbbing between two lives, Old man with wrinkled female breasts, can see At the violet hour, the evening hour that strives  220 Homeward, and brings the sailor home from sea, The typist home at tea-time, clears her breakfast, lights Her stove, and lays out food in tins. Out of the window perilously spread Her drying combinations touched by the sun’s last rays,  225 On the divan are piled (at night her bed) Stockings, slippers, camisoles, and stays. I Tiresias, old man with wrinkled dugs Perceived the scene, and foretold the rest— I too awaited the expected guest.  230 He, the young man carbuncular, arrives, A small house-agent’s clerk, with one bold stare, One of the low on whom assurance sits As a silk hat on a Bradford millionaire. The time is now propitious, as he guesses,  235 The meal is ended, she is bored and tired, Endeavours to engage her in caresses Which still are unreproved, if undesired. Flushed and decided, he assaults at once; Exploring hands encounter no defence;  240 His vanity requires no response, And makes a welcome of indifference. (And I Tiresias have foresuffered all Enacted on this same divan or bed; I who have sat by Thebes below the wall  245 And walked among the lowest of the dead.) Bestows one final patronizing kiss, And gropes his way, finding the stairs unlit… She turns and looks a moment in the glass, Hardly aware of her departed lover;  250 Her brain allows one half-formed thought to pass: “Well now that’s done: and I’m glad it’s over.” When lovely woman stoops to folly and Paces about her room again, alone, She smoothes her hair with automatic hand,  255 And puts a record on the gramophone. “This music crept by me upon the waters” And along the Strand, up Queen Victoria Street. O City City, I can sometimes hear Beside a public bar in Lower Thames Street,  260 The pleasant whining of a mandoline And a clatter and a chatter from within Where fishmen lounge at noon: where the walls Of Magnus Martyr hold Inexplicable splendour of Ionian white and gold.  265 The river sweats Oil and tar The barges drift With the turning tide Red sails  270 Wide To leeward, swing on the heavy spar. The barges wash Drifting logs Down Greenwich reach  275 Past the Isle of Dogs.             Weialala leia             Wallala leialala Elizabeth and Leicester Beating oars  280 The stern was formed A gilded shell Red and gold The brisk swell Rippled both shores  285 South-west wind Carried down stream The peal of bells White towers             Weialala leia  290             Wallala leialala “Trams and dusty trees. Highbury bore me. Richmond and Kew Undid me. By Richmond I raised my knees Supine on the floor of a narrow canoe.“  295 “My feet are at Moorgate, and my heart Under my feet. After the event He wept. He promised ‘a new start.’ I made no comment. What should I resent?” “On Margate Sands.  300 I can connect Nothing with nothing. The broken finger-nails of dirty hands. My people humble people who expect Nothing.”  305       la la To Carthage then I came Burning burning burning burning O Lord Thou pluckest me out O Lord Thou pluckest  310 burning III. EL SERMÓ DEL FOC La tenda del riu s'ha romput: els últims dits de fullatge S'aferren i s'enfonsen dins la vora mulla. El vent Creua la terra bruna, inaudit. Les nimfes se n'han anat.  175 Dolça Thames, córre suaument, fins què acabi la meva cançó. El riu no porta botelles buides, papers d'entrepans, Mocadors seders, caixes de cartulina, burilles O altres testimonis de nits estivals. Les nimfes se n'han anat. I els seus amics, els hereus dels consellers estatals que vagabunden;  180 Eixit, han deixat cap adreça. A la vora del llac Leman vaig asseure'm i vaig plorar… Dolça Thames, córre suaument fins què acabi la meva cançó, Dolça Thames, córre suaument, perquè ni parlo fort ni massa. Però al meu darrere en una explosió freda sento  185 El soroll dels ossos, i rialleta estesa d'una orella fins a l'altra. Una rata va reptar suaument per la vegetació Arrossegant la seva pantxa enllefiscada damunt la vora Mentre estava pescant al canal esmorteït En una ronda de nit d'hivern darrere de la fàbrica del gas.  190 Meditant sobre el naufragi del rei, del meu germà I sobre la mort del rei, del meu pare abans d'ell. Cossos blancs nus en el sòl baix humit I ossos llençats en un petit baix altell sec, Agitats només pels peus de la rata, any rere any.  195 Però darrere meu sento de tant en tant El so dels clàxons i motors, que portaran Sweeney cap a Mrs. Porter a la primavera. O la lluna va brillar lluminosament sobre Mrs. Porter I la seva filla  200 Elles renten els seus peus en aigua mineral amb gas Et, O ces voix d’enfants, chantant dans la coupole! Twit twit twit Jug jug jug jug jug jug Tan rudament forçada.  205 Tereu Ciutat irreal Sota la boira bruna d'un migdia d'hivern Mr Eugenides, el mercader de Smirna Sense afaitar, amb una butxaca plena of panses  210 C. i. f. Londres: documents a la vista, Em demanava en un francès demòtic A dinar al Hotel de Cannon Street Seguit d'un cap de setmana al Metropole. A l'hora blava, quan els ulls i l'esquena  215 Es giren cap amunt des de l'escriptori, quan el motor humà espera Com un taxi palpitant en l'espera, Jo Tiresias, malgrat cec, palpitant entre dues vides, Home vell amb mamelles femenines arrugades, puc veure A l'hora violeta, l'hora de vesprada que s'esforça  220 Cap a casa, i porta el mariner a casa de la mar, El mecanògrafa a casa en l'hora del te, endreça després el seu esmorzar, encén La seva estufa, i ordena aliments llaunats. Des de la finestra arriscadament esteses Els seus conjunts per secar tocats pels últims raigs del dia,  225 Sobre el sofà hi ha un munt (a la nit el seu llit) Mitges, sabatilles, camisoles i mitges amb goma elàstica. Jo Tiresias, ancià amb mamelles arrugades Vaig percebre l'escena, i predir la resta— Jo també vaig expectar el convidat esperat.  230 Ell, el jove amb carboncles, arriba, Un venedor d'una petita immobiliària, amb una mirada intrèpida, Un dels baixos en el qual assegurança s'asseu Com un barret de seda sobre un millionari de Bradford. Ara és el moment propici, com va pensar,  235 La cena s'ha acabada, ella s'avorreix i està cansada, Esforços a fer-la participar en carícies  Que encara són sense reprovació, si sense desig. Excitat i decidit, va assaltar alhora; Mans exploradors no van encontrar cap defensa;  240 La seva vanitat no requereix cap resposta, I tracta la indiferència seva com si fos una benvinguda. (I jo Tiresias vaig anticipar el patiment en tot Promulgat en aquest mateix sofà o llit; Jo qui vaig seure a Tebes sota el mur  245 I vaig passejar al costat els més baixos dels difunts.) Atorga un bes final fatu, I busca a palpentes el seu camí, a les escales sense llum… Ella es gira i mira un moment al got, Tot just conscient del seu amant eixit;  250 El seu cervell permet que un pensament mig-format passi: “Doncs ara ja està fet: i estic contenta que s'hagi acabat.” Quan dona encantadora s'abaixa a la bogeria i Va amunt i avall al seu despatx de nou, sola, Va arreglar els seus cabells amb mà automàtica,  255 I posa un vinil sobre el gramòfon. “Aquesta música s'arrossegava al costat meu sobre les aigües” I al llarg del bri, amunt Queen Victoria Street. O Ciutat Ciutat, de vegades puc sentir Al costat d'un bar a Lower Thames Street,  260 El ploquireig agradable d'una mandolina I una gatzara i una xerrada des de dins On pescadors fan el migdia: on els murs De Magnus Màrtir sostenen Esplendor inexplicable de blanc Ionià i or.  265 El riu sua Petroli i quitrà Les barcasses van a la deriva Amb la marea alta Veles roges  270 Amples A sotavent, tornant a gronxar-se l'espat feixuc. Les barcasses renten Soques de deriva Avall, a Greenwich arriben  275 Passada l'illa dels Gossos.             Weialala leia             Wallala leialala Elizabeth i Leicester Guanyant rems  280 La popa va ser formada Una petxina daurada Roig i d'or L'onatge ràpid Arrissava les dues ribes  285 Vent del sud-oest Portava riu avall El repic de campanes Torres blanques             Weialala leia  290             Wallala leialala “Tramvies i arbres polsosos. Highbury va portar-me. Richmond i Kew Va desfer-me. Al Richmond vaig pujar els meus genolls Supí a terra d'una canoa estreta.“  295 “Els meus peus són a Moorgate, i el meu cor Sota els meus peus. Després de l'esdeveniment Va plorar. Va prometre ‘un inici nou.’ Vaig fer cap comentari. Què hauria de ressentir-me?” “A Margate Platja.  300 Puc connectar No-res amb no-res. Les ungles espatllades de dits de mans brutes. La meva gent humil gent qui espera No-res.”  305       la la A Cartege, aleshores vaig venir  Cremant cremant cremant cremant O Senyor Tu em vas collir O Senyor Tu em vas collir  310 cremant