Entrades populars
-
Ahir vaig recollir la última revista de l'EOI Eivissa (que es presenta com un diari). M'havien fet una entrevista dins la seva serie...
-
Hola tothom, com us vaig prometre, avui toca a penjar l'entrevista de forma digital. Aquí em teniu. L'honor de fer una contrapor...
-
Entrevista amb Jordi de Manuel (22 de maig de 2014) CK: Tu ets biòleg i escriptor. Es pot veure això dins la teva obra? Et fa gràcia en...
-
Salvador – ressenya És una pel·lícula de 2006 de Manuel Huerga , segons la novel·la de Francisco Escribano de l’any 2001....
-
Feliç Any nou!!! El mes de gener sempre ha estat un bon moment per començar amb uns canvis. I enguany faré tot el que p...
diumenge, 28 de febrer del 2016
Barefoot de l'Anne Sexton, Descalça
Barefoot
Loving me with my shoes off
means loving my long brown legs,
sweet dears, as good as spoons,
and my feet, those two children
let out to play naked. Intricate nubs,
my toes. No longer bound.
And what's more, see toenails and
prehensile joints of joints and
all ten stages, root by root.
All spirited and wild, this little
piggy went to market and this little piggy
stayed. Long brown legs and long brown toes.
Further up, my darling, the woman
is calling her secrets, little houses,
little tongues that tell you.
There is no one else but us
in this house on the land spit.
The sea wears a bell in its navel.
And I'm your barefoot wench for a
whole week. Do you care for salami?
No. You'd rather not have a scotch?
No. you don't really drink. You do
drink me. The gulls kill fish,
crying out like three-year-olds.
The surf's narcotic, calling out,
I am, I am, I am
all night long. Barefoot,
I drum up and down your back.
In the morning I run from door to door
of the cabin playing chase me.
Now you grab me by the ankles
Now you work your way up the legs
and come to pierce me at my hunger mark.
Descalça
Estimar-me sense les sabates
significa estimar les meves cames marrons llargues,
dolces estimades, tan bones com culleres
i els peus, aquells dos nens
deixats cap a fora per jugar nus. Protuberàncies intricades,
dits dels peus. Ja no lligats.
I encara més, mira ungles dels dits dels peus i
prènsils articulacions de les articulacions i
totes les deu etapes, arrel per arrel.
Tot esperit i salvatge, aquest petit
porquet va anar-hi al mercat i aquest petit porquet
es quedava. Llargues marrons cames i llargs marrons dits dels peus.
Encara més amunt, amor meu, la dona
està cridant els seus secrets, cases petites,
llengües petites que et diuen.
No hi ha ningú excepte de nosaltres
en aquesta casa en la llengua de terra.
La mar porta una campana en el seu melic.
I jo sóc la teva noia descalça per
una setmana sencera. T'agrada el salami?
No. No t'agradaria prendre un whisky?
No. Realment no beus. Però beus
a mi. Les gavines maten els peixos,
fent crits com uns al·lots de tres anys.
Les ones són narcòtiques, cridant-te,
Jo sóc, Jo sóc, Jo sóc
durant tota la nit. Descalça,
estic tocant el tambor amunt i avall la teva esquena.
Al matí estic corrent de porta a porta
de cabina jugant perseguir-me.
Ara m'estàs agafant pels turmells.
Ara t'estàs pujant més amunt les cames
i vine a perforar-me a la meva marca de fam.
Etiquetes de comentaris:
Anne Sexton,
Chryssula Kokossulis,
poesia,
segle 20,
traducció catalana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada