Com ja sabeu, l'any 2012 vaig esforçar-me escrivint una novel•la amb el títol "La nit estesa" sobre el tema de la drogoaddicció i la màfia. És una novel•la prou diferent, amb una expressivitat singular que transgredeix molt el que pugueu haver llegit abans, n'estic segura. Lingüísticament pot ser que de vegades es noti que ho ha escrit una “guiri”, però la novel•la ha estat corregida per una dona molt maca i catedràtica de la llengua catalana.

Avui en dia, la probabilitat de publicar una novel•la (si tenim en compte que no sóc famosa) és quasi igual a zero i resulta tan impossible com que em toqui la loteria. Realment he quedat molt farta de rebre correus en què em negaven la publicació o (a més a més) em deixaven sense resposta, cosa que trobo molt rude.
Doncs tot això m’ha fet pensar. Si els autors som tan innecessaris i tan pesats… Per què necessito una editorial de totes maneres? No puc fer el mateix que en una empresa editorial jo sola? Consegüentment, va néixer el pensament de dur a terme un projecte literari sense fer ús d’una editorial. No necessito grans quantitats de diners. Faré un càlcul de tot el que s'ha d'aportar.
La qüestió és que vaig escriure aquesta novel•la quan encara no tenia el domini del català que tinc avui i encara no era --com dir-ho?-- tan eloqüent com ara. Bé, la novel•la ha passat quatre revisions en 18 mesos. Ha crescut d’una obra de 60 pàgines a 150 pàgines. I al final, aquella repassada de la dona catedràtica en llengua catalana. I no crec que necessiti una altra revisió per ser publicada. Vull mantenir l'estil. Té una expressió molt directa, és immediata. Rellegint la novel•la recentment em vaig sorprendre pensant: fotre, la novel•la és prou bona, ei, és bona. Té fusta. No és per a tothom, però és bona.
Ara mateix, he començat a escriure'n un resum, en castellà i en anglès, perquè sembla que les editorials dels Països Catalans no tenen gaire interès en una autora (encara) desconeguda. Et diuen: no no, enguany no, la crisi... O no t'escriuen mai més. O et diuen que tenen un altre tipus de novel•les que volen publicar. Hi ha també altres editorials que et prometen publicar-te i després es fan enrere (m'ha passat un cop), i altres que diuen que et volen publicar però tan sols si en pagues la meitat o una cosa així.
Com que faig feina eventual i tinc responsabilitats familiars, com que estic buscant una feina estable i no sóc rica per permetre'm pagar un sou per publicar la novel•la, no puc fer una inversió d'aquest tipus (pagant la meitat o qualsevol percentatge) sense arriscar-me a perdre-ho tot. Per això he tingut aquesta idea boja de fer-ho com a projecte verkami / crowdfunding.
Si algú de vosaltres ha dut a terme un projecte d'aquesta mena i em pot donar uns consells abans de posar-lo en marxa, està convidat / convidada a explicar-me què és el que he de tenir en compte.
Si sou una casa editorial que no vol que pagui la meitat o una cosa així, si us plau, poseu-vos en contacte amb mi.
De moment, la tieta d'un bon amic vol ajudar-me dibuixant una imatge per a la portada.
Si per exemple ets dissenyador gràfic o maquetista o un professional de les relacions públiques i vols col•laborar en aquest projecte, posa't en contacte amb mi. Estaré encantada.
Per mi, tot això és terreny nou.
Pots contactar-me posant el teu nom o correu electrònic a la secció dels comentaris. O també a través de Facebook o de la pàgina "La Noia Estrambòtica".


Ja fa un any i mig que vaig publicar aquesta entrada, i ara sembla que al cap i a la fi aquest projecte pot ser realitzat aquest estiu. Si us plau, compartiu-ho per totes les xarxes socials. Gràcies!!!
ResponElimina