Doncs. Si havia de donar uns punts de 1 a 10, li donaria uns 9 punts. Crec que el llibre és genial, realment.
Aquesta petita novel·la m'ha fet molta gràcia perquè només tenia una llargada d'unes 130 pàgines però conta una història bastant difícil però tot molt versemblant i de vegades amb una precisió imbatible. Realment, després de llegir-lo m'he demanat, coi, com va aconseguir-ho així? I rellegint unes pàgines vaig adonar-me del mètode que de Pedrolo empra. És un mètode molt senzill però super efectiu: és una mica com ets pintor i difumines una escena. Només dones un mínim dels fets i així crees una complicitat entre lector i l'univers en què es mou el protagonista.
M'ha agradat moltíssim que tot es mou amb rapidesa i també existeix aquesta versemblança, una realitat social, inclou un criticisme social etc.
De què tracta es joc brut? Doncs, diria és una història sobre un amor malsà, sobre l'amor, la mort, i una obsessió, i com es cura una obsessió... No n'hi ha cap tractament per curar una obsessió. Però segurament aquesta interpretació és molt personal. També es pot dir que es joc brut tracta d'un jove que fa qualsevol cosa per aconseguirl'atenció, el físic amor, el sexe, l'amor o la chimera que pensa sigui l'amor.
En realitat el lector sap del primer moment que aquest amor no va acabar bé. El principi té pinta d'un conte d'un somni però d'una manera se sap que no va bé. Encara que la jove és una bellesa excepcional. Encara que el jove és hipnotitzat per ella, fa tot més o menys per aconseguir un somriure, una conversa, un petó, i més... Fa tot com si fos un esclau d'ella, tot sense pensar, perquè està embruixat per la seva bellesa. És tot un conte molt clàssic en aquest sentit. La Lilith clasica.
Però la manera com aquest conte està contat, fa tota la diferencia. La tendresa i la innocència del jove que es troba en directa oposició del personatge de la Juna (de la jove) que realment no és que li diu que fos.
Bàsicament crec que es joc brut també és un conte moral sobre la manipulabilitat de l'home com a espècie, de la susceptibilitat de la ment humana. La vulnerabilitat que tots tenim dins naltros, en el nostre desig d'amar i ser amat. L'anhel ens permet crèixer per una part, però per l'altra ens fa cometre crims. Ningú al final es queda com a verge. Tothom perd la seva innocència.
Una cosa que vaig trobar molt bé, molt ben aconseguit, va ser la inevitabilitat de la damnació del protagonista, la pèrdua de fiança, de l'amor i de la innocència. conseqüentment, la ràbia, el desig de venjança i al final un desenllaç molt carregat que conta molt del social realisme de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre petit m'ha donat gust per llegir-ne més de Manuel de Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada