Miquel Martí i Pol, Veu incessant

Miquel Martí i Pol

Veu incessant

 

 

 

La seva poesia és difícil i molt potent. M'atreia des de la primera línia. M'ha impactat bastant amb unes imatges sorprenents i un aire molt fosc. Martí i Pol és un poeta ben seriós i, malgrat la seva edat (25 anys quan escrivia aquest poemari), sembla un home madur que pensa molt en la pèrdua de la seva vida i consegüentment en la mort. La seva imatge d'estilitzar i de vegades també erotitzar la mort, la trob molt creativa, i no m'inquieta, cosa que em va sorprendre fins i tot a mi mateixa. Em sembla que la  mort ha de ser a prop, ha de ser un amic, o potser un amant. Això és difícil de digerir, però al cap i a la fi comprensible. Ho veig com a senyal que l'autor ha acceptat que la mort ha de ser el seu company,  a contracor, per força. Pot ser que Martí i Pol estigués malalt i sabés que no li quedava gaire temps per escriure. La veritat és que no ho sé. Però la seva poesia i els pensaments derivats i les imatges que utilitza són molt genuïnes i tenen molta força.
La cosa més curiosa sobre Martí i Pol és que sense saber res d'ell (tret que era un gran poeta català que ha mort), la seva poesia m'ha fet sentir com si el conegués. I això malgrat que no pretenc entendre tots els seus xifres que utilitza. És el que fa bona poesia. Es comporta com si fos una fantasmagoria. Fa ballar el cap, et fa sentir, et fa pensar, oscil·la entre bellesa i severitat com si fos un quadre de tres dimensions i, si tens sort, et commou, tot i que realment quan vols solucionar l'enigma, et decep perquè no et conta res.
El tornaré a llegir, segur.