Deshàbitat
Clarissa
Marí (Eivissa, 1975)
és un poeta urbà i un poeta del segle XXI. Pareix, a primera vista, que no creu
en la innocència. Però no és així de senzill. Marí (i sé que em renyarà per
dir-ho) és un purista de cor. No creu en les bestieses, no creu en res que
sobra. Però sí que creu en un món perdut que hem de salvar. Un món dins
nosaltres mateixos. Un món ple del que som fets: éssers emocionals. Estripats de totes les màscares que duem per
fer-nos immunes a les ferides tallades amb el punyal de la vida quotidiana, una
arma blanca que travessa la carn, el cor i a més l'esperança a fer amistat o
potser també de trobar l'amor entre els altres éssers que són igualment ferits
i trencats. Sí que la puresa existeix, o almenys la possibilitat que la portem
dins nostre.
Marí escriu amb una tendresa i alhora una brutalitat que fa lluir la tendresa encara més, cosa que m'encanta. He de buscar neologismes, potser crear mots nous per descriure'l. Això és una poesia que t'agafa pels collons, o sigui pels ovaris, i tampoc ell no t'estalviarà de pensar per tu mateix. Marí és un dels pocs poetes que realment són segle XXI per mi. (Tenint en compte que això és molt breu i només pot servir com a esborrany molt cru i molt inacabat.)
Marí revela l'esperit d'un món arcaic i perillós. Els amants són o herois o heroïnes, o bruixots o bruixes, éssers que semblen més trets de l'etimologia d'unes civilitzacions perdudes.
Llegir-lo és equivalent a submergir-se amb l'encant de les seves imatges evocades i adonar-se de la vetustat del nostre desig per unitat, sigui la unitat de l'home amb si mateix o la unitat d'una parella.
Fa ganes de contestar-li com cal. Amb poesia.
Marí escriu amb una tendresa i alhora una brutalitat que fa lluir la tendresa encara més, cosa que m'encanta. He de buscar neologismes, potser crear mots nous per descriure'l. Això és una poesia que t'agafa pels collons, o sigui pels ovaris, i tampoc ell no t'estalviarà de pensar per tu mateix. Marí és un dels pocs poetes que realment són segle XXI per mi. (Tenint en compte que això és molt breu i només pot servir com a esborrany molt cru i molt inacabat.)
Marí revela l'esperit d'un món arcaic i perillós. Els amants són o herois o heroïnes, o bruixots o bruixes, éssers que semblen més trets de l'etimologia d'unes civilitzacions perdudes.
Llegir-lo és equivalent a submergir-se amb l'encant de les seves imatges evocades i adonar-se de la vetustat del nostre desig per unitat, sigui la unitat de l'home amb si mateix o la unitat d'una parella.
Fa ganes de contestar-li com cal. Amb poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada