Són contes d'un segle passat. Contes senzills, sincers, tristos i melangiosos. La vida dura al vaixell és el fil conductor i també l'enyor i la vida sense gaire disturbis emocionals. O això sembla.
Però la veritat és que tant esquerp i tant aspre que sigui el llenguatge que pretén l'existència d'un mariner sense emocions i amb un focus per l'essencial, això és només la capa protectora d'un home lluent amb bonhomia, tendresa i emocions molt fortes.
El conte Li es centra sobre una noia xinesa amb el mateix nom "Li" que en el català crea una confusió amb el pronom feble, naturalment. Li que és ajudant a bord del vaixell i que només té 9 o 10 anys, mai ho sabem exactament. Li realment és la criatura del capità que fa el narrador (quasi igualment) alhora la mainadera d'aquesta criatura. Li només és una nena però igualment porta una autenticitat i una força imbatible que la fa un carácter inoblidable.
Del conte "Li", en varen fer la pel·lícula amb el títol "Between the Devil and the deep blue sea" (1995).
Contes salats i perfumats amb el gust de l'aire salat i l'aventura d'una vida bastant dura i senzilla al mar i presentats amb un xic de melancolia.
Kavadias també era poeta i va escriure sobre la historia que havia viscut: Sobre la Franco dictadura, la mort de Garcia Lorca, sobre la destrucció cruel pels nazis de Distomo, un poble grec. Kavadias era un poeta polític i molt humà.
Eduardo Mendicutti (*1948, a prop de Cádiz) és un bitxo raro. És periodista i escriptor. Escriu contes i novel·les gais, però s'ha convertit en un escriptor prolífic del conte gai, i a més del conte gai eròtic. Les seves novel·les tenen una riquesa, sensibilitat, profunditat i una honestedat que fa molt difícil no sucumbir a aquesta manera d'escriure.
Per a mi, com a dona heterosexual, és una cosa que em pareix molt curiós. És la mirada prohibida, és la mirada que potser fomenta un tipus de turisme literàri o més ben dit, un voyeurisme literàri, però al final crec que un escriptor no escriu per als gais o per als heteros, però escriu per a tothom que és humà i que llegeix contes que tracten amb persones siguin gais o siguin heteros.
Vaig fullejar un munt dels seus llibres la semana passada: El beso del cosaco. Ganes de hablar. Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy. Otra vida para vivirla contigo. El ángel descuidado. Tiempos mejores. i un parell més que no em record ara.
La veritat és Senyor Mendicutti sap bé fer uns títols magistrals. Igual que sap construir uns personatges molt i molt interessants.
No vull fer cap ressenya en detall i no vull recomanar cap llibre d'ell perquè crec s'ha de llegir Mendicutti. El que t'atreu més será el llibre que has de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada