Sense sortida de Rafael Vallbona

Rafael Vallbona (nascut 1960 a Barcelona) és periodista i escriptor; va escriure molts llibres des de l'any 1979 (!), per a adults així com per a adolescents. Aquest llibre, diria jo, és més focalitzat per a lectors adolescents. Sense sortida (2003) tracta amb un tema molt fort: és sobre un assassinat d'un noi magribí i la fugida de dues noies. Les noies després d'haver vist com una colla de skinheads del seu barri va matar a un noi magribí. Les noies perplexes i mortificades corren a corre-cuita per salvar-se. Amb aquesta por per la seva vida, decideixen quedar-se amagades dins un polígon industrial i més tard dins el bosc mentre la mala sort continua encara més: el jove assassí skinhead fa creure que hagués matat aquest jove magribí perquè ell (la víctima morta) hagués violat a una de les noies. Doncs, la policia ara busca les noies suposadament delincuents per interrogar-les. Elles encara tenen por d'acabar matat igualment per les mans de l'agressor i els seus amics. A més, ara la policia cerca les noies perquè aquestes acusacions queden penjades a l'aire. És una història bastant intrigant per un llibre adolescent.



A més, un altre tema que surt aquí, és una peça sobre l'amistat entre dues noies de disset anys i com una nit va canviar la seva vida per sempre més. És sobre una gitana i la seva amistat amb una paia (una persona que no es gitana), les diferències que tenen, com ajuda l'una a l'altra, i com lluiten per vèncer les seves dificultats, per sortir-se d'una situació creada per aquelles acusacions falses.

Pel que fa al gènere, a mi em sembla, és una història amb un realisme social ben carregat, i ben observat, potser és una cosa que per alguns seria difícil de comprendre, i per uns altres seria la realitat trista i també viscuda en un barri tan pobre i també afectat d'un racisme, de la violència per uns Skinheads que agredeixen la gent magribina (o qualsevol altra etnicitat que no és espanyol).

M'ha agradat molt la rapidesa del conte i que es tracta d'unes noies en lloc de nois (que sempre solen ser els herois d'un conte sobre fugida etc.). Igualment em varen sorprendre la sensibilitat, la senzillesa del llenguatge i també l'honestedat de la narradora de primera persona. Per un llibre adolescent m'ha agradat moltíssim que presenta un món no gaire just, i un món no gaire perfecte. Però també presenta unes joves fortes i maques que sí que poden ajudar-se a si mateixes, quan la policia i els pares no poden fer res per protegir-les.

Com vist sovint abans, Sense Sortida és un llibre editat i adaptat per un públic jove, però igualment seria perfecte per un lector adult.Si mai has viscut en un barri com aquest, serà dur de vegades llegir-ho, però no seria malament si més gent el llegiria. Si vols saber com viuen les paies i les gitanes en uns barris fotuts de merda, si t'interessa saber-ne una mica més sobre el món i la cultura dels gitanos en general, sobre la realitat d'un barri on pobresa, l'atur, mala educació i violència governen, doncs, llegeix aquest llibre i t'adonaràs.