Barcelona en stricte semi-directe

Dia U

Ja s'ha passat el dissabte que era Dia U. Ahir vaig anar cap a Barcelona. Per passar uns dies aquí, participar en un curs a Els Juliols amb l'Amàlia Lafuente. Però Barcelona sempre em captiva. És una ciutat que sempre m'agafa. Salvatge, viva, però amb molt soroll i amb moltes coses hiper visuals.
Doncs... aquí teniu el meu dia u:
Vaig despertar-me a les 4:30 del matí perquè el meu vol anava a les 7:00.
Havia fet i refet la maleta al menys dos cops perquè és clar, sempre duc massa coses... I aquest cop no volia que el mateix com sempre em passés. Doncs, crec els homes són millors pel que fa a fer una maleta només amb les coses més bàsiques.

Des que quan vaig arribar no tenia molt de temps per installar-me a l'habitació més petita del món (però també molt agradable i amb gent molt maca!!!). Només vaig deixar la maleta a una banda... agafar la motxilla, un cop més, super carregat de coses i paperets, pistes, coses interessants, ordenador, mòbil, i una botella d'aigua i fora...

Vaig anar cap al centre... agafar un Time Out Barcelona, com faig cada cop... flipar un cop més quanta gent càpiga a Barcelona centre. Anar cap a LAIE, cap a RE-READ, i somniar de tots els llibres que volia comprar ... jo tinc una llistat llargíssim, però bé.
Avui només m'he comprat un, tot per culpa un tal doctor M de L (provinent de B)... hehehe ;) ... Mars de Carib sí que és molt molt ric amb slapstick i també té un llenguatge molt idiosincràtic. A mi m'agrada molt, bé, fins ara.

Doncs, ara unes notícies de tonteries... cap a tothom que viatja molt. Ho he d'admetre... m'he fixat en altres coses. No vaig fer a posta, m'he posat xancles pensant que serien molt comòdes. Uf, sóc una persona incansable, vaig anar quilometres i quilometres amb xancles i us puc dir amb molta seguretat. No era gaire divertit. Més aviat: Era un gran error. Quasi una errada. No porteu xancles mai si heu de fer camí, si estau accostumats de anar a peu... Els meus peus m'estàn matant, no rematant. De debò... No és cap excusa, ni res. Em puc suïcidar per aquest error tan imbècil, debutant... És ridícul. L'altre par de sandàlies que porto no és gens millor, els meus peus pobres... I jo, bé, idiota...

Bé, cap a on vaig anar? He fet l'imprescindible que sempre passa quan no vols que t'identifiquen com a estranger o com a guiri... exacte, estàs desviant i acabes en les zones més perilloses sense adonar-te'n.
Ahir no vaig ser víctima de cap atracament o així, però no em despisto molt fàcilment.

Doncs, després uns intents infructuoses de buscar el camí cap a on volia anar, vaig perdre'm en les masses de mil i mil guiris en recerca de diversió, molts Americans, molts inglesos amb comiats de solters etc... i finalment vaig arribar al edifici on havia d'anar-me'n. He de dir, sí que sóc petita amb 1,70cm... La generació que ara té vint anys o així són tots gegants... Déu, n'hi do.

Barcelona a l'estiu és més ple de ple, és pleníssim...

Us juro... en la próxima vida - si ho puc triar - em transformo en un ocell com un colibri o així... El pes de la motxilla em remata l'espalda, menjo junk food tot el dia.

Per la nit, vaig fer una desvirtualització amb una amiga virtual, una senyora, que m'ha fet la correcció de la meva novel·la que encara esper que vegi un dia el llum de dia.

Barri gôtic. Born. Tot super ple de gent.
Qualsevol cafè amb "pub grub". La cervesa Moritz no està malament.
Allsur Cafè... per desgràcia massa ple per asseure's, la pròxima vegada.
Shanti Gelats... Boníssim

Dia Dos

Diumenge

Fa poques setmanes vaig començar a un diari on faig traduccions al diari... Doncs, no tinc cap dia lliure. El malabarisme entre fer recerca, disfrutar del temps a Barcelona, i fer entremig també unes entrevistes o escriure articles per al meu bloc és difícil.

He dormit prou bé. I he dormit moltes hores, que és molt rar perquè sempre es diuen: és a casa on dorms millor... He dormit fins a les 10h del matí. M'he dutxat, fet una mica un plan per aquest diumenge... Volia anar-me'n a la Barceloneta però com sempre... les coses no van seguïnt el plan.
Al final decideixo que ja està massa tard per anar a la Barceloneta perqueè he de fer les traduccions per al diari, he de dur l'ordenador i tal coses per l'entrevista.

I bé, llegint Mars de Carib, m'he exposat al sol massa... I tinc una cremadura molt forta pel sol... Uix... Hauria sabut millor. M'hauria posat crema solar... Un cop més, jo idiota...

Doncs, un cop més, autobus, cap a l'entrevista. Una entrevista que m'ha sortit molt bé... No dic res més.

L'entrevista era una passada, tan bon punt que està transcrit, us la penjaré.

Ara estic a un lloc on podia conectar-me amb wifi, menjant un trosset, perquè havia de recuperar el temps passat perquè avui mateix m'havien d'enviar els textos molt tard, i per tant, només podia fer les traduccions després de l'entrevista.

Uff... Acabat... Ara cap a casa. Dormir. Demà és el primer dia del curs.

Una altra entrevista ja està al meu calendari, será una setmana divertida i molt interessant.

La noia del bar vol tancar... No hi ha ningú excepte mi... Ja ho veig, és temps per anar-me'n.

Bona nit!