| Hauria de llegir I'm just a slave to your wishes! :p |
Crec que avui en dia ningú pot dir de si mateix que no sàpiga res que hi ha una mena de distribució de rols en el món en què vivim. Moltes vegades, aquests rols no solen ser intercanviables.
A més, hi ha un munt de rols.
Hi ha rols en el món de treball. Hi ha rols en la cambra de dormir. No ens confonguem els dos. Hi ha una certa diferència.
El que més em fa ràbia és si un negociant de qualsevol tipus pensa tan sols perquè no tens molta experiència en una àrea, és més o menys el mateix que siguis ximple.
Tractau la gent amb un mínim de respecte!
Tractau la gent així com voleu que us tractin a vosaltres!
Res més.
PS:
Ara bé, m'ha vingut la idea de fer aquesta entrada per cert molt estrambòtica pensant en el costum de fotre qualsevol persona només perquè sigui un nouvingut o algú que és verd. Abans era un costum de presentar un nouvingut, fer-li entendre certes coses, explicar com funcionen les coses etc. Avui us dic, és al contrari. Si t'identifiques com a "sense experiència" estàs obrint les portes per fer-te víctima, per donar-te pel cul, perquè aquí cauen els darrers límits. Sembla que avui en dia hem oblidat que qualsevol persona era un iniciant en qualsevol tema en un moment donat.
El que passa avui em fa sentir fàstic, molta ràbia i més fàstic perquè això vol dir que ens hem deshumanitzat encara més.
En el món animal hi ha un tipus de protecció d'animals petits (els sense experiència) pels animals que porten molts anys i estan per damunt en la jerarquia, etc. Avui en dia, aquesta llei molt primària, sembla derogada, no existeix més en el món humà. Si tu ets sense experiència, bé, molta sort. Has de saber ben bé on poses els teus peus perquè ningú et donarà cinc cèntims de la seva saviesa. O sí, en alguns casos, sí, però la gran majoria et deixa córrer al perill i et mirarà amb una malícia i sobretot et farà un vídeo per poder gaudir-ne després. Vivim en un món extremadament focalitzat en el "cheap thrill", en l'excitació i la gratificació immediata, en la satisfacció de voluntats molt arcaiques i molt primitives.
Tot això ha superat la voluntat d'ajudar a algú qui li cal ajuda. El que abans era governat per un cert grau d'educació, valors, i dignitat, sembla deu haver-se perdut.
Quina espècie més pobra en què ens hem tornat!
Per a mi, avui he tancat un capítol fosc de la meva vida. I no hi vindré mai més.
Potser no sóc tan masoca com pensava. No prou masoca. :p
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada