Entrades populars

dijous, 13 d’agost del 2020

La vida i el surrealisme - Uns pensaments sobre l'estramboticisme i el covid

Doncs, han sigut uns mesos una mica estrambòtics la veritat i segueixen sent estrambòtics. Normalment, estramboticisme per a mi és una cosa bastant bona, i a més a més una cosa que m'agrada molt la veritat.

Pero diguem-ne ras i clar, ara mateix el grau d'estramboticisme ha superat un grau que veig com a perillós o també un amenaça al meu tipus d´estramboticisme com ho veig. Perquè el meu toc de surrealisme es troba submergit per sota de les onades de COVID 19 i la incapacitat humana de tractar amb això d'una manera molt competent i molt concreta. Hi ha dos tipus de gent com es pot veure - els que creuen que el COVID-19 és una broma, res més, i els altres. Sóc una dels altres. Em rent les mans amb sabó. I faig el que puc per a no infectar als altres ni ser infectada per ells. Tampoc faig viatges innecesaris. Tampoc vull frequentar restaurants, supermercats o altres llocs on es pot trobar molta gent. També em poso la mascareta quan surto al carrer i també em poso unes gotes de desinfectant després de tocar qualsevol cosa de fora. 

No em malentingueu, no és que no vull tractar amb la raça humana, però ho veig com a cosa molt pragmàtica i lògica fer el que puc per no exposar-me al públic i de intentar un grau molt alt de cura.

Doncs, pot ser que és una mica més complicat però realment veig que la majoria de la gent - poc a poc - s'ha cansat de viure en llocs tancats i seguir unes mesures molt estrictes per viure més lliures, i més sans al final. 

La cosa és així - si 80% de la gent, que fa el que fa, segueix així, tindrém en un futur no gaire lluny un increment exponencial en les infeccions i això em fa por. Això no serà un cas de uns dies tancats a la teva llar... Serà molt i molt pitjor...



I el que passarà será molt pitjor que l'auto-control dels nostres instincts. També será molt pitjor que no poder sortir per unes semanes. Si no podem controlar el virus, el virus ens controlarà per molt de temps.  

Aquest moment en que vivim ara mateix és com aquest moment just abans d'un accident ... aquest moment quan estas perdent el control del cotxe, l'accident és inevitable i saps que l'impact de l´accident será fatal. 



Un  enllaç de John Hopkins University que s'hauria de mirar de tant en tant en aquests moments que creguis que el COVID és una broma... No ho és... és un virus perfectament adaptat als nostres temps: és contagiós i degut a les proprietats de crear simptomes o no simptomes, hi ha gent sense simptomes que poden promoure el virus silenciosament... 





divendres, 3 de juliol del 2020

Animal Nitrite by Suede - Nitrit animal de Suede (1993) cançó sobre somriures químics i no voler

Em va encantar aquesta cançó, la vaig cantar durant molts anys, sense tenir ni idea de què es tractava. Ara que sé, i finalment em va sorprendre, que els somriures químics i tota la cosa "daddy" fa pensar en una cosa molt més fosca, encara m'encanta la cançó, però des d'un punt de vista completament diferent.

Ja que et sacseja fins a un punt d'una parada cardíac i que et fa pensar, quina era la realitat, el que era el desig, el que era la por i el que era la força i no ser capaç de dir que no?

I used to love this song, I used to sing along to it for many many years, having absolutely no idea what it was all about. Now that I know, and it finally dawned on me, that chemical smiles and the whole "daddy" thing hints to something much darker, I still love the song, but from a completely different standpoint.

As it shakes you up till your heart stops and it makes you think, what was the reality, what was desire, what was fear and what was force and not being able to say no?



Like his dad you know that he's had
Animal nitrate in mind
Oh in your council home he jumped on your bones
Now you're taking it time after time

Oh, what turns you on, oh?
Now he has gone
Oh, what turns you on, oh?
Now your animal's gone

Well he said he'd show you his bed
And the delights of the chemical smile
So in your broken home he broke all your bones
Now you're taking it time after time

Oh, what turns you on, oh?
Now he has gone
Oh, what turns you on, oh?
Now your animal's gone

What does it take to turn you on, oh?
Now he has gone
Now you're over twenty-one, oh
Now your animal's gone

Animal, he was animal, an animal, oh
Animal, he was animal, an animal, oh
Animal, animal, oh
He's just an animal, an animal oh
Animal, he was animal
He's just an animal, an animal oh
Animal, he was animal
He's just an animal, an animal oh



















Com el seu "daddy" tu saps que tenia
Nitrit animal al seu cap
Oh a la teva casa consell ell s'imposa als teus ossos
Ara ho estas prenent temps rere temps


Oh, què t’encén, oh?
Ara, se n'ha anat
Oh, què t’encén, oh?
Ara el teu animal salvatge s'ha desaparegut

Doncs, va dir et mostraria el seu llit
I les delices d'un somriure quimic
Així que a la teva casa trencada va trencar tots els teus ossos

Oh, què t’encén, oi?
Ara se n'ha anat
Oh, què t’encén, oi?
Ara el teu animal salvatge ha desaparegut



Oh, què cal tenir per encendre't, oi?
Ara se n'ha anat
Ara estas més que vint-i-u, oh
Ara el teu animal ha desaparegut


Animal, era un animal, un animal, oh
Animal, era un animal, un animal, oh
Animal, animal, oh
Ell és justament un animal, un animal oh
Animal, era animal
Ell és justament un animal, un animal oh

Animal, era un animal
Ell és justament un animal, un animal oh




divendres, 26 de juny del 2020

Siouxsie & The Banshees - Happy House - La casa feliç

This is the happy house-we're happy here in the happy house oh it's such fun
We've come to play in the happy house
And waste a day in the happy house-it never rains
We've come to scream in the happy house We're in a dream in the happy house
We're all quite sane
This is the happy house-we're happy here
There's room for you if you say "I do"

But don't say no or you'll have to go
We've done no wrong with our blinkers on
It's safe and calm if you sing along
This is the happy house-we're happy here in the happy house.
To forget ourselves-and pretend all's well There is no hell.








Aquesta és la casa feliç: estem contents aquí a la casa feliç, quina diversio!
Hem vingut a jugar a la casa feliç
I malgastar un dia a la casa feliç, mai no plou
Hem vingut a cridar a la casa feliç 
Un somni en que som a la casa feliç
Tots estem de força sentit
Aquesta és la casa feliç: estem contents aquí 
Hi ha lloc per a tu si dius "Sí que vull"
Però no diguis que no, o hauras d'anar-te'n
No vam fer cap mal, amb els nostres les antiulleres sobre 
És segur i tranquil si cantem junts
Aquesta és la casa feliç: aquí estem contents a la casa feliç.
Per oblidar-nos de nosaltres mateixos i fingir - doncs bé - que infern no existeix.

Text by Siouxsie Sioux & Steve Severin

Ton Steine Scherben - Mein Name ist Mensch - Em dic home






Mein Name ist Mensch

Ich habe viele Väter. 
Ich habe viele Mütter, 
ich habe viele Schwestern, 
und ich habe viele Brüder. 
Meine Väter sind schwarz 
und meine Mütter sind gelb 
meine Brüder sind rot 
und meine Schwestern sind hell. 
Ich bin über zehntausend Jahre alt, 
und mein Name ist Mensch! 
Ich bin über zehntausend Jahre alt, 
und mein Name ist Mensch! 
Und ich lebe von Licht, 
und ich lebe von Luft, 
und ich lebe von Liebe, 
und ich lebe von Brot. 
Ich habe zwei Augen
und kann alles sehn. 
Ich habe zwei Ohren 
und kann alles verstehen. 
Ich bin über zehntausend Jahre alt, 
und mein Name ist Mensch! 
Ich bin über zehntausend Jahre alt, 
und mein Name ist Mensch! 
Wir haben einen Feind. 
Er nimmt uns den Tag, 
er lebt von unserer Arbeit, 
und er lebt von unserer Kraft. 
Er hat zwei Augen, 
und er will nicht sehen. 
Und er hat zwei Ohren 
und will nicht verstehen. 
Er ist über zehntausend Jahre alt 
und hat viele Namen. 
Er ist über zehntausend Jahre alt 
und hat viele Namen. 
Ich weiß, wir werden kämpfen, 
ich weiß, wir werden siegen, 
ich weiß, wir werden leben, 
und wir werden uns lieben. 
Der Planet Erde 
wird uns allen gehören, 
und jeder wird haben, was er braucht. 
Es wird keine zehntausend Jahre mehr dauern, 
denn die Zeit ist reif. 
Und es wird keine zehntausend Jahre mehr dauern,
denn die Zeit ist reif. 
Ton Steine Scherben, 1970 





Em dic home

Tinc molts pares.
Tinc moltes mares,
Tinc moltes germanes,
I molts germans.
Mons pares són negres
i les meves mares (són) grogues
mons germans (són) vermells
I mes germanes són de clara pell.
Tinc més d’un deu mil anys,
I em dic home!
Tinc més d’un deu mil anys,
I em dic home!
I visc de la llum,
I visc de l’aire,
I visc de l’amor,
I visc del pa.
Tinc dos ulls
I puc veure tot.
Tinc dos orelles
I puc entendre tot.
Tinc més de deu mil anys,
I em dic home!
Tinc més de deu mil anys,
I em dic home!
Tenim un enemic.
qui ens roba el dia,
qui viu del nostre treball,
I viu de la nostra força.
Te dos ulls
I no vol veure
I te dos orelles
Però no vol entendre.
Te més de deu mil anys
I te molts noms.
Te més de deu mil anys
I té molts noms.
Sé que lluitarem,
Sé que guanyarem,
Sé que viurem,
Sé que ens amarem.
El planeta terra
serà de nosaltros 
I tothom tindrà el que li fa falta.
No tardarà deu mil anys més
Perquè el moment ja ha arribat.
I no tardarà deu mil anys més
Perquè el temps ja ha arribat.

Ton Steine Scherben, 1970

Vaig publicar un remake d'aquesta mateixa cançó fa cinc anys. Aquesta versió és una altra de què vaig publicar l'any 2015.

La versió de Söhne Mannheims em pareix una mica més psicodèlica i més modernaPerò són les dues versions molt bones. L'original es va publicar fa cinquanta anys per Ton Steine Scherben.






Aqui l'original de l'any 1970 amb la veu de'n Rio Reiser...  





dissabte, 20 de juny del 2020

Ayudar a Sophia - Ajiut per na Sophia - Help Sophia


Sé que normalment pujo tot en català, però aquesta vegada trenco les meves pròpies regles i publico una cosa bilingüe, en angles i en castellà. Pero es per una bona causa, us demano que si us plau entre tots l'enllaç següent de GoFundMe

https://www.gofundme.com/f/help-sophia-reunite-with-her-mother





Why is the situation so complicated?
When the separation of my parents took place I lived with my mother and my big sister in the
family home in San Miguel in Ibiza.
It was a beautiful place and we had been very happy, until the day that all of this idyllic
peace broke apart and my dad told my mum he was divorcing her.
My mother tried to keep a brave face and she fought with everything she had to stay on the
island. She took on a job at a rent a car company in Siesta, had to work 6 days a week and
even so, with the meagre salary of 1000€ there was no possibility in keeping things afloat.
We asked the landlord to lower the rent but they only gave us 2 months and they told us we
would be out of there unless we could pay up. My mum tried so hard to keep things going
but we could both see that she was worried and weighed down by many sorrows. One day
she was looking at the bank statements and said, "I can't stay here. There is no way other
than going abroad." We all cried.
If you're not from Ibiza, you might not know that Ibiza is a place where everyone makes the
money in the summer, and in the winter people get paro. But since my mother is both a mum
and a writer, she had not worked enough months to claim paro. And because she knew
about the landlord threatening to throw us out, she was in a very vulnerable situation. So she
went and searched for a place where someone would employ her. That was her dream. To
find a job and be a good role model for us. She found a job in England. She wanted to take
us with her but my father prohibited her from doing so.
So this is why she is in England and we are in Ibiza. It was not her choice. It was a
necessity.
And because she had no money, she had to take an abogado de oficio, who made a divorce
agreement that was just not right.
This time without her was never planned to be longer than six months, when she wanted to
get us back, my father actually did not let us go and on top of everything he claimed that my
mother had abandoned us.
But this is not true. My mother is a good mother and wanted to show us what true valor is
and it is very sad that my father did not let me and my sister go to live with her when we
were younger.
In between, we changed our minds, as adolescents often do, but she always understood us
and did not complain. Then Katharina was sixteen and wanted to live with my mum again,
that was in 2018.
Everything had been arranged by my mother. A room was there. A bed was there. A desk
was there. My mum already had gotten us both a card for the local library as we both love
reading, as much as she does. Most of all Katharina had a place in the Sixth Form College in
Darlington.
But then everything got turned upside down. My father had promised to let Katharina go, and
in the end he didn't. Katharina and all of us were very very sad for a very very long time.
Without the permission nothing could be done.
Now, it is my turn. I'm fifteen and a half now and I want to live with my mum. Back then I was
a bit afraid of the change as I have lived so long without my mum. But now I'm ready to
embrace the change. And this time, we will do things right. Please help me finally live again
with my mum who I miss so much. Due to the legal case my father pressed against my
mother I haven't seen my mum almost a year.
Many people ask me why I need a lawyer and why I don't just leave. The thing is, my father
doesn't want me to leave and he tries to convince me that it's a bad idea just like he did with

my sister in 2018. I find it sad that I need to do this, but without the legal help I won't be able
to make my wish come true, to live permanently with my mother.
Sophia
----
Por qué es la situación tan complicada?
Cuando mis padres se separaron, yo vivía con mi madre y mi hermana mayor en la casa
familiar en San Miguel, Ibiza.
Era un sitio precioso en el cual éramos muy felices hasta el día en el que toda esa paz
idílica fue destrozada y mi padre le dijo a mi madre que quería divorciarse.
Mi madre intentó ser valiente y luchó con todas sus fuerzas para seguir en la isla. Se buscó
un trabajo en una compañía de alquileres de coche en Siesta, tenía que trabajar 6 días a la
semana, pero ni siquiera así, con el escaso salario de 1000€ era posible mantener las cosas
a flote. Preguntamos a la dueña de la casa a que bajara el alquiler pero solo nos dio dos
meses para recuperar el aliento y después dijo que nos echaría a menos que pudiéramos
pagar.
Mi madre intentó mantener seguir adelante pero ambas podíamos ver que estaba
preocupada y agobiada por muchas penas. Un día estaba mirando su cuenta bancaria y
dijo, "No puedo quedarme aquí. No hay otra forma que ir al extranjero". Todas lloramos.
Si no eres de Ibiza quizás no sepas que Ibiza es un sitio donde todo el mundo gana dinero
en el verano y en invierno vive del paro. Pero ya que mi madre es una mamá y una escritora
a la vez, no trabajó los meses suficientes como para
reclamar paro. Y porque sabía que la dueña estaba amenazandonos con echarnos, estaba
en una situación muy vulnerable. Entonces busco un sitio donde alguien la contratara. Ese
era su sueño. Encontrar un trabajo y ser un buen modelo a seguir para nosotras.
Encontró un trabajo en Inglaterra. Ella quería llevarnos con ella pero mi padre le prohibió
hacerlo.
Así que esto es porque ella vive en Inglaterra y nosotras en Ibiza. No fue su decisión. Era
una necesidad.
Ya que no tenía el dinero tuvo que coger a un abogado de oficio, el cual hizo el acuerdo del
divorcio, que no estaba bien ya que sólo afavoraba a mi padre.
Este tiempo sin ella nunca fue planeado que fuese más largo que seis meses, cuando quiso
recuperarnos mi padre no nos dejó ir y encima dijo que mi madre nos había abandonado.
Pero no es así. Mi madre es una buena madre, y quiso enseñarnos el que es tener valor. Es
muy triste que mi padre no nos dejase ir a mi y a mi hermana cuando éramos más
pequeñas.
En ese tiempo cambiamos de opinión, como suelen hacer los adolescentes, pero ella
siempre nos entendió y no se quejó.
Entonces cuando Katharina tenía dieciséis años y quería vivir con nuestra madre otra vez
en 2018. Todo estaba arreglado. Tenía una habitación, una cama, un escritorio. Mi madre
hasta nos consiguió a las dos tarjetas para la biblioteca local ya que nos encanta leer al
igual que a nuestra madre y como más importante ya tenía una plaza en el Sixth Form
College de Darlington.
Pero entonces todo se puso patas arriba. Mi padre prometió dejar ir a Katharina pero no lo
hizo.

Katharina y todas nosotras estuvimos muy tristes durante mucho tiempo. Sin su permiso no
se puede hacer nada.
Ahora es mi turno. Tengo quince años y quiero vivir con mi madre. Antes tenía miedo a
hacer el cambio ya que llevaba tanto tiempo sin vivir con ella. Pero ahora estoy preparada
para vivir el cambio. Y esta vez lo haremos bien. Por favor ayúdeme a que puedo vivir por
fin de nuevo con mi madre a quien echo tanto de menos.
Gracias al caso penal que ha presentado mi padre contra mi madre, no la he visto en casi
un año.
Mucha gente me pregunta por qué necesito un abogado y no me largo simplemente. La
cosa es que mi padre no quiere que me vaya e intenta convencerme de que es mala idea, al
igual que hizo con mi hermana en 2018. Es triste pensar que lo necesito hacer así, pero no
me queda otra. Sin ayuda legal no será posible hacer mi sueño realidad, no podré vivir de
forma permanente con mi madre.

Sophia


dimarts, 19 de maig del 2020

Nous homes és el que fa falta (en aquest país)




Nous homes és el que fa falta...

Faig un graffito a cada paret,
Busco l’home més bonic del país,
Una nota al tauler d'anuncis,
Ha de ser simpàtic, fins i tot al llit,
Gravo-ho en l'escorça de bedoll,
On puc trobar un tio ben dolç,
Ho escric amb lletres d'or als altars,
No vinc amb tisores,
Ho pinto a cada metro,
Truca’m al 318,
Imprimeix fulletons per repartir,
Amb la imatge del Salvador,
I ho reparteix davant del Corte Inglés,
Encara no completament farta dels homes,
Ho poso com anunci al diari,
Dona emancipada busca un company,
Faig un graffito a cada paret,
Nous homes, és el que fa falta (en aquest país),
Ho faig un graffito a cada paret,
Nous homes, és el que fa falta (en aquest país).
Faré un anunci a la tele,
Si calgués, me’n compraré un,
Ho canto des de tots el escenaris,
Millor sigui un gegant,
Ho porto a la meva samarreta,
Escriu-me qui sap, on, que I de qui ,
Faré un senyal de neó,
“Si ets com la teva rialla!”,
“Vull re-veure’t”,
Nedar amb tu fins a Atenes,
Fins i tot aixecar-me de matí amb tu,
Fins i tot ofegar-me amb tu.
Faig un graffito a cada paret,
Nous homes, és el que fa falta (en aquest país),
Faig un graffito a cada paret,
Nous homes, és el que fa falta (en aquest país).




Ich sprüh's auf jede Häuserwand
Ich such' den schönsten Mann im Land,
Ein' Zettel an das schwarze Brett,
Er muß nett sein, auch im Bett,
Kratze es in Birkenrinden,
Wo kann ich was liebes finden,
Schreib's in Gold auf die Altäre,
Ich komme nicht mit der Schere,
Male es auf jede U-Bahn,
Ruf mich unter 318 an,
Drucke mir Demo-Flugblätter,
Mit dem Bild von dem Erretter,
Und verteile sie vor Karstadt,
Hab' die Männer noch nicht ganz satt,
Setz' es fett in die BILD-Zeitung,
E-man-ze sucht 'ne Begleitung,
Ich sprüh's auf jede Wand,
Neue Männer braucht das Land,
Ich sprüh's auf jede Wand,
Neue Männer braucht das Land.
Laß's im Werbefernsehn laufen,
Notfalls würd' ich einen kaufen,
Singe es von allen Bühnen,
Große Chancen haben Hünen,
Trage es auf meinem T-Shirt,
Schreibt mir wer, wo, was von wem hört,
Werd 'ne Neonleuchtschrift machen,
Wenn du so bist wie dein Lachen,
Möchte ich dich wiedersehn,
Mit dir schwimmen nach Athen,
Sogar mit dir früh aufstehn,
Sogar mit dir untergehn.
Ich sprüh's auf jede Wand,
Neue Männer braucht das Land,
Ich sprüh's auf jede Wand,
Neue Männer braucht das Land.

dimarts, 3 de març del 2020

Nick Cave & the bad seeds "The Weeping Song"



The Weeping Song
Go son, go down to the water
And see the women weeping there
Then go up into the mountains
The men, they are weeping too
Father, why are all the women weeping?
They are weeping for their men
Then why are all the men there weeping?
They are weeping back at them
This is a weeping song
A song in which to weep
While all the men and women sleep
This is a weeping song
But I won't be weeping long
Father, why are all the children weeping?
They are merely crying son
Oh, are they merely crying, father?
Yes, true weeping is yet... to come
This is a weeping song
A song in which to weep
While all the men and women sleep
This is a weeping song
But I won't be weeping long
Oh father, tell me are you weeping?
Your face seems wet to touch
Oh, then I'm so sorry, father
I never thought I hurt you so much
This is a weeping song
A song in which to weep
While we rock ourselves to sleep
This is a weeping song
But I won't be weeping long
But I won't be weeping long
But I won't be weeping long
But I won't be weeping long




La cançó de plorar

Va fill, baixa cap a l'aigua
i veus les dones plorant alla
Llavors, puja a la muntanya
Els homes, estan plorant tambe
Pare, per què totes les dones estan plorant?
elles estan plorant pels seus homes
Doncs, per què tots els homes estan plorant?
Els estan plorant per contestar a elles
Aquesta es cançó de plorar
Una cançó en què plorar
Mentre tots els homes i les dones estan dormint
Aquesta és una cançó en què plorar
Però no vull plorar gaire estona
Pare, per què totes les criatures estan plorant?
Els nomes estan plorant fill
O, estan nomes plorant, pare?
Sí, el plor veritable és... encara per arribar 
Aquesta és una cançó de plorar
Una cançó en què plorar
Mentre tots els home i les dones estan dormintAquesta és una cançó en què plorar
Però no vull plorar molta estona
O pare, digues-m'ho estas plorant?
Sa teva cara sembla mullada al tacte
O, llavors em sap molt greu, pare
Mai vaig pensar que t'havia fet tant mal
Aquesta és una cançó de plorar
Però no vull plorar molta estona
Mentre ens penquem a dormir
Aquesta és una cançó en què plorar
Però no vull plorar molta estona
Però no vull plorar molta estona
Però no vull plorar molta estona
Però no vull plorar molta estona